Som ment i cos, sí, però i el cor?

El ioga és extremadament modern, però no per ser una moda i estar d’actualitat, sinó perquè representa una eina de transformació de l’ésser humà extraordinària. Ioga vol dir unió, unió de les tres grans capacitat, del que som en la nostra totalitat: pensem, sentim i actuem; som Energia, Amor i Intel·ligència. Parlar només de cos i ment ja és un anacronisme, què en fem del cor? L’evolució ens ha de portar, inevitablement, a integrar el cor en aquest binomi.

Sents?, què sents?, com sents?

Quan practiques ioga, des del primer segon connectes amb el cos, el sents. Comences a entendre la diferència que hi ha entre pensar i sentir. Una mà no és grossa o petita, maca o lletja, sinó un univers de sensacions: temperatura, volum, sang que circula, energia que es mou...Practiques ioga? Sents, perceps, t’endinses en l’univers del teu cos, sempre nou, sempre diferent? Les cèl·lules vibren, moren i neixen constantment. Fins i tot el teu esquelet es renova totalment cada 10 anys. Amb quins ulls mires el teu cos? És una foto fixa feta d’idees i conceptes, o és aquest univers en constant expansió? La teva mirada, és neta o plena de consideracions? Si apartes tots els judicis, què queda quan sents el teu cos? El sents pel simple plaer de sentir-lo? Aprendre a sentir, vet aquí, per a aprendre després a diferenciar el pensament del sentiment. Només quan la ment es queda quieta ens podem vessar cap el cor. Evoca la imatge d’una persona que estimes, la darrera vegada que vares pensar que l’estimaves, quan va ser? I la darrera que ho vares sentir? On rau la diferència? On vibra l’amor? Es un pensament o un sentiment? Quina diferència hi ha?

No som ment i cos, som molt més, som també cor. No només actuem i pensem, també sentim. Aquesta és la transformació, la rabiosa modernitat: fer-nos adonar que el gran canvi es produirà en nosaltres només quan desenvolupem plenament totes tres capacitats. A què dediques més temps: a pensar, a fer coses, a sentir? Tacte. oïda, olfacte, gust, vista...,cultives els 5 sentits?

Mens sana in corpore sano, resa la cita llatina, de manera que fa mil·lennis que l’ésser humà és conscient del vincle que hi ha entre la ment i el cos, però aquest binomi és incomplet. El mateix esquelet és una lectura precisa dels tres elements que configuren la persona: la ment i el cos, sí, però també el cor. L’àmbit del sentir representat a nivell anatòmic per la caixa toràcica que protegeix el cor i els pulmons. Tots tres, aquests tres àmbits, formen part d’un triangle, son tres les potes de la taula de la nostra estructura, la taula que defineix el que som: cos, ment i cor. I el que les lliga, el que les uneix, és la respiració.

Les tres grans cavitats de l’esquelet, les tres grans potencialitats de l’ésser humà

Vist frontalment o de perfil, l’esquelet humà és una columna de la que neixen les extremitats, i que vertebra tres grans cavitats: el crani (protegeix el cervell, que vinculem amb la ment racional), la caixa toràcica (protegeix el cor i els pulmons, que és on ressonen els sentiments), la pelvis (protegeix l’aparell reproductor, que es vincula amb l’energia vital) Aquests tres grans espais representen, alhora, els àmbits en els que ens movem les persones: el de pensar, el de sentir, el d’actuar. En el ioga, per exemple, els integrem tots tres perquè quan estem immòbils en una assana la ment és l’atenció que fa conscient el cos (el sentim) mentre que, simultàniament, es mobilitzen les energies corporals. I, finalment, una pràctica ben conduïda ens farà adonar de com ens sentim per dins: perquè sentir el cos és la porta d’accés al cor.

Tres àmbits, doncs, que delimiten les capacitats fonamentals de l’ésser humà: intel·ligència (lucidesa, capacitat de veure-hi clar), amor (sentiments, capacitat d’estimar), i energia (força vital, capacitat d’actuar). Això és el som de manera indissoluble, i aquest és el potencial que desenvolupem al llarg de la nostra vida. Ara bé, necessitem que durant tota la fase de desenvolupament (infantesa i adolescència) se’ns proporcionin els estímuls que es requereixen per a tal desenvolupament. Això és: atenció (cura d’allò físic, necessitats essencials de supervivència), reconeixement (indispensable per a desenvolupar la confiança en el nostre potencial), i amor (imprescindible per tal d’aprendre a estimar i a estimar-nos. I per a la seva actualització, a l’edat adulta, també: atenció, reconeixement i afecte envers un mateix. Perquè esdevenim persones plenes quan aquestes tres àrees estan actives en la nostra vida, no quan una de les tres potencialitats creix en detriment de les altres, o dues en detriment de la tercera.

Per tal de viure en harmonia, de viure més relaxats, cal que les tres “potes” estiguin equilibrades. En general les persones pensem molt i sentim poc, només cal adonar-nos del grau de consciència corporal que tenim, de quantes de vegades al llarg del dia ens parem a escoltar com ens sentim, o de fins a quin punt som conscients dels nostres 5 sentits. Tens alguna de les tres potes una mica del biaix?