Quietud? Sí, gràcies
Estar-se quiet, què vol dir? Quiets, ben quiets, conscients de la quietud, l’atenció es desperta, la ment s’afina, i el cos es relaxa. És el principi que dona fonament al treball de les assanes: el treball de la quietud interior a traves del cultiu del cos: si hi ha moviments hi ha dispersió d'energia.
El concepte d'immobilitat és d'una importància cabdal per a desenvolupar l'atenció, i també ho és per a assolir el suficient benestar que ens permeti de viure més relaxats, amb més calma interior. Què és aquest un rum-rum continu dins del cap? Soroll. Soroll com el dels cotxes al carrer, d’aquell motor continu, soroll al que ens hem acostumat. I aquest soroll ens fa moure, accelera els nostres gestos, i ens acapara dins del cap. El ioga en la pràctica de les assanes ens en treu i ens posa en el cos. En diem consciència corporal, però és ben bé un sortir del cap i posar-se en el cos. Premissa imprescindible. Si no deixem d’estar capficats, literalment, podrem treballar el cos però amb la ment dispersa, perseguint el rum-rum. En el ioga la immobilitat és una des les condicions de les assanes, però ordinàriament no tenim incorporat el concepte d’immobilitat, i al rum-rum la inquietud l’impacienta. Fa anys hi havia persones que deien que no podien fer ioga perquè això d'estar-se quiets els neguitejava. Cert, si la ment es mou a velocitats de vertigen li resultarà fastiguejadora la immobilitat, i s'hi resistirà. I com que el ritme accelerat de la nostra societat no para d'augmentar, a algú ser li va ocórrer accelerar també les assanes de ioga, per acompanyar en ritme i velocitat el soroll de les ments contemporànies. I l'oferta no para de créixer, al mateix temps que la necessitat de parar, precisament, d'estar-se quiet.
Tot el ioga que es practica fonamentat amb el treball de les assanes, el pranajama, la relaxació i la meditació, té les seves arrels en l'Ashtanga Ioga de Patanjali, on es defineixen les assanes com a postures que requereixen de tres condicions essencials: la immobilitat, la màxima comoditat (relaxament, equilibri entre el to i la distensió, i per un temps indefinit. I no són tres condicions aleatòries, no són un caprici, sinó que són imprescindibles pels objectius que el ioga es proposa. La immobilitat en primer lloc, com ja hem exposat, es requereix per a desenvolupar l'atenció i donar espai a la ment. La primera fita del ioga és aconseguir una ment en silenci i un cor en pau, i corrent, molt probablement, no ho aconseguirem. Amb atenció i quietud sí. Sense aquesta immobilitat no podem iniciar el procés de consciència corporal i d'aprofundiment de l'atenció que va passant d’allò més superficial al més profund, del cos als nivells més subtils. És a dir, sense immobilitat no farem ioga, que és un procés d’aprofundiment interior pel qual es requereix un altíssim grau d’atenció. Estant quiets, conscients de la quietud, li ensenyem a la ment què vol dir tal cosa. I mica en mica, Sense forçar: sortir de la zona de confort i arribant a un límit abastable. El procés sempre ha de ser gradual, progressiu. De pocs segons fins a minuts. Ben be d’aquesta manera: conscients de la quietud, quiets en la quietud fins la primera traça d’impaciència. Créixer és sortir de la zona de confort.
D'aquesta immobilitat, aquella harmonia i comoditat, perquè és estant quiets que podem relaxar l'excés de to muscular o posar-lo, si és el cas. En tota assana intervé el cos sencer, i hem d'aprendre a conèixer, a sentir cada àrea, i a donar el to que es requereixi, relaxant la resta. Quan no som conscients d'una zona, o queda abandonada o bé en tensió: només l'atenció correcta proporciona el to correcte. En aquest procés, estant ben quiets i escoltant i respectant els límits -sempre dins de la sostenibilitat-, arribarem al moment en què l'equilibri serà tal que sentirem que el temps desapareix, que ens podríem estar allà indefinidament. I és que el benestar, la pau, la calma, són filles de l'harmonia i l'equilibri. Guanyem l'assana, la fem nostre, ens convertim en ella, arribats aquí.
