Comprèn la respiració i guanyaràs en benestar
Quan ens ocupem del cos i la salut pensem en l’exercici físic i l’alimentació, o bé en el descans i el relaxament per a compensar l’esforç, però sovint se’ns oblida un aspecte cabdal, i és la respiració. Hem arribat a incorporar en alguna mesura la importància que tenen les preocupacions i el desgavell emocional en la nostra salut corporal, i aquest ja és un primer pas important a l’hora d’entendre que el cos, la ment i les emocions no són compartiments aïllats sinó que s’interrelacionen de manera constant. I és que la persona no és només un d’aquests aspectes sinó la integració de tots ells, però perquè aquesta integració es doni, cal comprendre i incorporar també la consciència de la respiració.
La respiració és una funció fisiològica que ens ve donada sense ser-ne conscients, com el ritme cardíac, el moviment dels budells, etc. Però alhora és la única d’aquestes funcions que podem modificar a voluntat d’una manera molt senzilla quan n’entenem el seu funcionament. Tot llegint aquest article, en la propera expiració que facis, només cal que decideixis treure uns segons més d’aire: si pares de llegir un moments i deixes que l’aire entri de forma natural comprovaràs que després pots allargar la teva expiració més enllà de l’aire que sortiria sense la teva intervenció, que la pots modificar d'una manera molt senzilla. I, molt important, buidaràs un aire que tenen acumulat els teus pulmons: per què, si no, en pots treure més que n’agafes? Tenim doncs, una primer aspecte a retenir: que la respiració és un procés biològic que podem modificar en un moment donat. Quedem-nos amb això!
Una vegada entès aquest concepte, que podem modificar la respiració a voluntat i treure aire residual dels pulmons, ens trobem amb un segon aspecte a considerar, cabdal per a comprendre la respiració: que cada acció equival a una inspiració, i això tant si l’acció és física com si és mental, i que cada “desfer l’acció” comporta una expiració. Farem la prova amb un braç i observarem què succeeix en pujar-lo, i en baixar-lo. Quan el braç s’alça, es posa to muscular i entra aire en els pulmons i, tot seguit, quan baixa es relaxa aquest to i surt aire dels pulmons. És així? Ho pots comprovar? I quan l’acció és un pensament? Parem un moment de llegir i repetim mentalment -si es possible amb els ulls tancats- la paraula llegeixo unes quantes vegades, com si fos un mantra. Cada pensament implica una inspiració, i els moments de pausa son d’’expiració? Torna a ser així, com pujant el braç? Si és així, llavors hem comprovat que, efectivament, cada acció porta a una inspiració, i el relaxament a una expiració. És el segon aspecte a tenir en compte en quan a la respiració.
Posarem encara, en darrer terme, un tercer aspecte a remarcar: la durada d’aquestes inspiracions i expiracions. En el braç i en el pensament “llegeixo” agafem de ben segur la mateixa quantitat d’aire que buidem després, a la vegada el nostre estat emocional hauria de ser neutre, i en el cos no haver-hi cap múscul que es tensés. El diafragma, d’altra banda, baixarà i pujarà sense esforç: no hi ha emocions distorsionadores. Ara bé, quantes vegades no és així? Tot sovint -en més ocasions de les que en som conscients- ens topem amb pensaments que bloquegen el diafragma i agafem més aire del que traiem. Hem d’aprendre a detectar aquestes situacions, i hem d’aprendre a buidar. En els moments en què experimentem malestar, agafem més aire del que traiem, i fem contraccions musculars que, en no ser-ne conscients, no relaxem després. Si en lloc de pensar “llegeixo”, el pensament és “tinc por”, la respiració s’altera, el cos s’altera, i conjuntament amb ells el nostre estat emocional: agafem més aire del que traiem i la respiració es torna pectoral. Al llarg del dia podem tenir molts pensaments amb el substrat de la por: por a arribar tard, a no fer-ho bé, a no ser acceptats, al què pensi l’altre… Passen lleugers i subtils camuflats de cosa normal: què més habitual que patir per alguna cosa? Però no ho és de normal, la respiració reacciona alterant el seu funcionament correcte, i aixo és indicatiu de què hi ha una alteració: la normalitat és la respiració tranquil·la, el ritme equilibrat. Així doncs, el tercer aspecte a remarcar és que hem d’aprendre a no acumular aire residual i a allargar l’expiració quan estiguem en tensió. Allargant l’expiració, relaxarem més fàcilment el diafragma i, progressivament, ens sentirem millor.
Quanta energia posem en les diferents situacions de la nostra vida? Quantes vegades en posem en excés? I aquest excés, com ens desgasta!, com altera la nostra respiració! I s’apilona un aire residual als pulmons que ens resta capacitat respiratòria i fa la respiració deficient. Una respiració deficient aporta menys oxigen a les cèl·lules del cos, però també al cervell, que és l’òrgan que en consumeix més. Hem d’aprendre a expirar bé. Si practiques assanes de ioga. recorda aquest deixar anar, no oblidis la teva respiració, aprèn a treure l’aire i després observa en quins moments del teu dia acumules tensió: expira quan sentis malestar! Comprendre la respiració és guanyar en benestar.
